El retard mental

En aquesta entrada comentaré el trastorn del retard mental ja que aquest afecta, en més o menys mesura, als 4 subjectes seleccionats. Tal com es pot observar en la fitxa personal de cadascun d'ells es determina el seu grau d'agudesa.

Dit això, cal dir que el retard mental ha evolucionat amb el pas del temps i s’ha definit de maneres diverses. No obstant, destacaré la definició realitzada l’any 2002 per l’Associació Americana del Retard Mental:

El retard mental és una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys."

Pel que fa a les causes del retard mental cal anotar que no només corresponen a factors hederitaris o ambientals com antigament s’havia considerat, sinó que també n’hi ha d’etiològics (biomèdics, socials, conductuals i educatius). 

Però, més enllà de la definició, cal posar èmfasi en el marc teòric multidimensional que la sustenta el qual permet descriure la persona a partir de cinc dimensions tant de l’individu com del món que l’envolta:

 Així doncs es dóna importància a tres aspectes clau: la persona, l’entorn en el que viu i els suports que rep i necessita per viure. Sobretot, s’ha d’incidir sobre aquests suports ja que poden ser determinants per la qualitat de vida de les persones amb retard mental. 

 Per tant, aquesta concepció ha comportat un nou enfocament el qual considera el desenvolupament com a conseqüència de la interacció de l’individu amb el seu equip biològic de base i amb els diversos contextos. Així doncs, el desenvolupament es tindrà una direcció o una altra depenent de la naturalesa de les experiències que se li facilitin. En aquest sentit, tal com determina Giné et al, el desenvolupament d’una persona amb retard mental depèn sobretot, de la riquesa de les experiències i oportunitats que se li brindin tant des d’un punt de vista emocional/relacional com instrumental. Això comporta l’adopció d’un model ecològic per comprendre aquest retard i el seu impacte en la persona allunyant-se de la concepció del retard mental com a atribut exclusiu de la persona. És en aquest punt on pren importància la intervenció psicopedagògica orientada en la facilitació d’aquests suports i ajuts per tal de contribuir en un desenvolupament de la persona favorable. És a dir, que la intervenció ha de centrar-se en les possibilitats enlloc de les limitacions els quals només s’han de considerar per tal d’adequar les intervencions. També es cert que aquesta intervenció no només s’ha de centrar amb la persona afectada sinó també amb la família per tal d’actuar des d’una perspectiva integral fent així un procés d’acompanyament i suport global.

  

Un cop esmentat això, a banda d’aquestes consideracions generals de les quals ha de partir una intervenció psicopedagògica de qualitat s’han de tenir en compte les característiques del retard mental que tot i que no configura un grup homogeni de persones ni molt menys, si que es poden determinar alguns elements comuns que poden ser presents en elles respecte:

•  La salut:

     -      Fragilitat de la salut i del seu estat físic.

     -      Hipotonia (to muscular més baix).

     -      Dismorfismes: la forma del cap, de la cara...

     -      Dificultats d'equilibri.

-        -      Dificultats en la coordinació motora i en la locomoció.

-        -      Dificultats en les habilitats manipulatives.

-        -      Epilèpsia. 

• El desenvolupament motriu: el retard mental sovint pot anar acompanyat de dificultats motrius.

• El desenvolupament cognitiu: en aquesta área el desnevolupament es trova més limitat ja que és la que està associada a la comprensió i participació.

• Desenvolupament de les habilitats socials i del comportament adaptatiu: El comportament adaptatiu fa referència a la competència personal que permet respondre adequadament a les demandes de l’entorn i està estretament relacionada amb el desenvolupament cognitiu. És per això, que també és una àrea força afectada i amb limitacions per les persones amb retard mental. 

Exposat tot això, només em queda dir que afortunadament la concepció del retard mental ha canviat amb els anys i s’ha donat importància als suports per tal de millorar al màxim i dins de les possibilitats, la qualitat de vida d’aquestes persones. Així doncs, en centre Ocupacional, amb una gran quantitat de persones que posseeixen aquest trastorn associat fins i tot amb altres, puc afirmar que es vetlla per la seva qualitat i s’introdueix el concepte de potenciar la seva autonomia per afavorir el seu benestar.

Bibliografia citada:

GINÉ, C.; et alt. El retard mental. Mòdul didàctic 1.  Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.