REFLEXIONS: Educació Inclusiva vs Educació Especial?

Abans de començar les pràctiques en el centre ocupacional destinat amb persones amb discapacitat, degut a la meva realització del Màster d’Educació Inclusiva sempre havia pensat que l’Educació Especial i la Inclusiva eren oposades o contràries.

En aquest sentit, se’m feia difícil pensar que un centre d’Educació Especial o en aquest cas, un centre ocupacional tan sols per a persones amb diversitat funcional pogués promoure la Inclusió Social. Però realment, tenia una idea equivocada ja que el treball social que es realitza en aquest tipus d’escoles o centres és extraordinari. En primer lloc, perquè es realitzen moltes activitats que apropen aquestes persones a la societat i a la comunitat, des de participació amb teatres, piscina, etc. Però a més, perquè es fa un tractament ajustat a les seves necessitats, amb una metodologia i recursos que ho permeten.

D’altra banda, voldria recordar que l’Educació Inclusiva té la finalitat de satisfer les necessitats educatives de tots, inclosos els que tenen diversitat funcional. Per aconseguir-ho, utilitza metodologies innovadores com l’Aprenentatge Cooperatiu de Pujolàs (2008), l’Ensenyament Multinivell i el Disseny Universal de l’Aprenentatge de Ruiz (2012). Tot això, amb l’objectiu d’incloure les persones amb discapacitat a la societat.

Per tant, un cop havent assistit al centre i també haver pogut veure des de més a prop la metodologia de l’escola d’Educació Especial, puc determinar que no tenen perspectives tant allunyades amb l’Educació Inclusiva sinó que tenen punts en comú. Així doncs, un primer punt conjunt és la metodologia ja que ambdues utilitzen mètodes d’ensenyament i aprenentatge que s’allunyen dels tradicionals i s’adapten a les diferències de cada infant i persona. En aquest sentit, m’incloc en el meu projecte el qual ha estat destinat només a persones amb discapacitat, però s’ha adaptat perfectament a les particularitats de cada persona. Però, sobretot comparteixen el fet de promoure la inclusió de les persones amb discapacitat ja que des de l’Educació Especial també es realitzen un gran ventall d’activitats amb la resta de comunitat educativa i societat.

Per tant, el fet d’haver realitzat les pràctiques en aquest centre m’ha permès adoptar una nova perspectiva i entendre que l’Educació Inclusiva i l’Educació Especial no són tant diferents sinó que poden ser perfectament complementàries i ambdues estan a favor com diria Gimeno (2005) som diversos, però no desiguals.  

Bibliografia citada

•        Gimeno Sacristán, José (2005): “Diversos però no desiguals”. Suports, vol.9, núm.1, p.31.
•         PUJOLÀS, P. (2008). Introducció a l’aprenentatge cooperatiu. Universitat de Vic.
•    RUIZ, R. (2012). Ensenyament Multinivell i Disseny Universal de l’Aprenentatge. Vic: Universitat de Vic.